La psicopedagoga de l’EAP encara no s’hi ha pogut posar perquè té assignades no sé quantes escoles per ella sola i no sé quants alumnes amb NEE i, és clar, hi ha casos més greus. Greus de debò, saps. Dels diagnosticats.

 

Bones notícies. Després de dos anys d’esperes, del darrer incident i de l’ultimàtum —un ultimàtum, val a dir, perfectament comprensible— la psicopedagoga de l’EAP ha trobat un forat i ha pogut observar el cas durant un parell de dies.

 

Efectivament. La psicopedagoga de l’EAP diu que hi ha cas. S’ha reunit, per fi, amb la família i amb la mestra. I sí, cal entomar-lo. Hi ha feina a fer! Posarem fil a l’agulla!

 

(Ha estat encertat insistir. Qui no plora no mama. La de casos que la psicopedagoga de l’EAP no arribarà mai a entomar perquè els mestres ja no tenen esma i hi ha famílies que tampoc. A més, hi ha casos que no són per tarannàs especials, ni per pobresa extrema, ni per desestructuració familiar. Són casos més greus. Greus de debò, saps. Dels diagnosticats.)

 

Meritxell-Ruiz

 

D’això, Meritxell, ara que hi penso. He tingut una idea. Què et sembla si rasques un 3% dels 1.116.911.888,68 euros de diners públics que enguany regalaràs a les escoles privades —aquelles que se salten tots els principis de l’escola inclusiva tot excloent als infants pel seu gènere, poder adquisitiu, religió, origen i capacitats— i amb aquests diners li poses una companya a la psicopedagoga de l’EAP?

 

Així no caldrà esperar dos anys a què trobi un forat perquè comenci a mirar-se el cas. I així potser rasques també uns calerons per atendre els casos més greus, els greus de debò, saps, els diagnosticats. Els dels alumnes amb NEE que no poden quedar-se al temps de migdia —el temps educatiu més preciós— perquè no hi ha recursos. Et sona? Així no caldrà que els facin fora de l’escola a l’hora de dinar. I tampoc caldrà externalitzar la contractació de vetlladores en ETTs. I podreu abordar el bulliyng de debò! Com a política educativa pública, fent formació permanent i donant suport i assessorament psicopedagògic i social als centres i a la comunitat educativa una mica més sovint que cada dos anys, sense esperes, sense incidents, sense ultimàtums!!! Ja saps, no, que l’escola pública absorbeix els percentatges més alts d’alumnes amb necessitats especials (un 80%), alumnes sota el llindar de la pobresa i alumnes d’origen migrant? Es que com que aquest any les escoles concertades ja reben més diners dels que rebien abans de les retallades i en canvi les públiques segueixen amb una desinversió brutal penso que potser se t’ha passat. Per això la proposta.  Què et sembla? Oi que és una idea boníssima?!?!

 

Vols que t’enviï un mail per recordar-t’ho? Vaaa. Tan sols seria un 3%.